Història de la Parròquia
|
||||||
|
L’església de Sant Quirze és
esmentada per primera vegada l’any 1013. El dia 4 de desembre de
l’any 1050, Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l’església i li
confirma la dotació i la sagrera. Aquesta església fou admesa en el
si del Monestir de Sant Cugat. Des de l’any 1114 la trobem citada
com a parròquia sense cap apel·latiu determinat. La primera vegada
en que la parròquia va acompanyada d’un mot que la distingeixi, és
l’any 1234, en un document que la titula com Sant Quirze de
Terrassa. El 1359 el terme d'aquesta parròquia depenia de la vila i terme de Terrassa. No és fins l’any 1426 en que trobem per primera vegada la denominació de "Galliners" aplicada a la parròquia, i encara conjuntament amb la de "Terrassa". El temple de Sant Quirze fou ampliat els anys 1701-1702 pel mestre d’obres Joan Picassó, de Cardedeu, enderrocant-se bona part de l’obra antiga per aprofitar-ne els materials per a construir la nova. La nova església s’enriquí el 1708 amb un retaule barroc, encarregat a l’escultor Joan Vila, de Mataró, i l’any 1722 es contractà el seu daurat amb el sabadellenc Miquel Fernan. Aquest retaule subsistí fins el 1936, en que fou destruït. Posteriorment, presideix l’altar major una artística obra d’alabastre de l’escultor Juvanteny, de Cerdanyola del Vallès. Amb la construcció del nou temple degué quedar fora d’ús l’anterior retaule gòtic datat el 1456-1462 i que avui dia es conserva en el Museu Diocesà de Barcelona.
Detall del retaule de la Parròquia El 1848 la Parròquia de Sant Quirze fou separada d’aquest terme municipal i es constituí en municipi amb el nom de Sant Quirze de Terrassa. Aquest nom canvià el 1976 pel de Sant Quirze del Vallès. Els sants titulars de la Parròquia són Sant Quirze i Santa Julita, fill i mare que foren martiritzats a Tars de Cilícia el 16 de juny de l'any 305, durant la persecució del emperador Dioclecià. Si desitges més informació dels Sants Quirze i Julita, pots consultar-la aquí.
|
