Consagració de la nova Església de Sant Quirze i Santa Julita
Ahir,
diumenge 10 d'octubre de 2010, es va realitzar un somni, un
somni nascut per arespondre a les grans crescudes
demogràfiques que ha experimentat el nostre poble al llarg
de l'últim segle. La població de Sant Quirze del Vallès ha
augmentat considerablement i la Parròquia del poble ha anat
quedant-se petita per poder atendre les necessitats de tanta
gent.
Abans
de les 18:00h del dia d'ahir, hora d'inici de la celebració,
el nou temple va anar omplint-se de gent vinguda d'arreu de
la diòcesi de Terrassa i d'altres indrets per assistir a la
dedicació de la nova Església de Sant Quirze i Santa Julita.
Minuts abans de l'hora de començanent, l'Església ja estava
plena a vessar.
Vídeo-resum
de la dedicació de la nova Església
La
celebració de l'Eucaristia va estar presidida per Mons.
Josep Àngel Sáiz Meneses, bisbe de Terrassa. L'acompanyaren
el nostre rector, Mn. Joaquim Messeguer Garcia i Mn. Fidel
Català Català. També hi van assistir altres rectors, entre
els que destaquem Mn. Carles Cahuana i Mn. Bruno, antics
seminaristes de la nostra Parròquia. A més, vem gaudir de la
presència de Mn. Carles Matilla i d'Emmanuel, també antics
seminaristes de Sant Quirze.
Durant
l'acte, Mons. Josep Àngel Sáiz va beneir l'altar, les parets
de l'Església i va proclamar l'homilia. Va dedicar la nova
església a la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi
de Terrassa, i a Sant Quirze i Santa Julita, patrons de Sant
Quirze del Vallès. Durant l'homilia, Mons. Josep Àngel Sáiz
va resaltar aquest gran dia tot recordant que és la primera
vegada que es dedica un nou temple a la nova Diòcesi de
Terrassa.
L'acte
va concloure amb unes paraules d'agraïment de Mn. Joaquim
Messeguer a tots els que hem fet possible aquest acte i ens
va recordar la importància d'aquest gran dia: "Sant
Quirze del Vallès ha viscut un fet històric: la consagració
d'un nou temple, acte que no es duia a terme des de feia 960
anys, quan va ser consagrada la Parròquia pel Bisbe de
Barcelona Guislabert, l'any 1050".
En
acabar la celebració, vam gaudir d'un berenar de germanor
que, per motius climatològics, vam haver de traslladar al
Casal parroquial i al garatge, fet que no va impedir que
gaudíssim d'una gran vetllada, juntament amb els antics
seminaristes de la parròquia i amb altres feligresos d'arreu.