Inici

Consagració de la nova Església de Sant Quirze i Santa Julita

Ahir, diumenge 10 d'octubre de 2010, es va realitzar un somni, un somni nascut per arespondre a les grans crescudes demogràfiques que ha experimentat el nostre poble al llarg de l'últim segle. La població de Sant Quirze del Vallès ha augmentat considerablement i la Parròquia del poble ha anat quedant-se petita per poder atendre les necessitats de tanta gent.

Abans de les 18:00h del dia d'ahir, hora d'inici de la celebració, el nou temple va anar omplint-se de gent vinguda d'arreu de la diòcesi de Terrassa i d'altres indrets per assistir a la dedicació de la nova Església de Sant Quirze i Santa Julita. Minuts abans de l'hora de començanent, l'Església ja estava plena a vessar.

Vídeo-resum de la dedicació de la nova Església

La celebració de l'Eucaristia va estar presidida per Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses, bisbe de Terrassa. L'acompanyaren el nostre rector, Mn. Joaquim Messeguer Garcia i Mn. Fidel Català Català. També hi van assistir altres rectors, entre els que destaquem Mn. Carles Cahuana i Mn. Bruno, antics seminaristes de la nostra Parròquia. A més, vem gaudir de la presència de Mn. Carles Matilla i d'Emmanuel, també antics seminaristes de Sant Quirze.

Durant l'acte, Mons. Josep Àngel Sáiz va beneir l'altar, les parets de l'Església i va proclamar l'homilia. Va dedicar la nova església a la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi de Terrassa, i a Sant Quirze i Santa Julita, patrons de Sant Quirze del Vallès. Durant l'homilia, Mons. Josep Àngel Sáiz va resaltar aquest gran dia tot recordant que és la primera vegada que es dedica un nou temple a la nova Diòcesi de Terrassa.

L'acte va concloure amb unes paraules d'agraïment de Mn. Joaquim Messeguer a tots els que hem fet possible aquest acte i ens va recordar la importància d'aquest gran dia: "Sant Quirze del Vallès ha viscut un fet històric: la consagració d'un nou temple, acte que no es duia a terme des de feia 960 anys, quan va ser consagrada la Parròquia pel Bisbe de Barcelona Guislabert, l'any 1050".

En acabar la celebració, vam gaudir d'un berenar de germanor que, per motius climatològics, vam haver de traslladar al Casal parroquial i al garatge, fet que no va impedir que gaudíssim d'una gran vetllada, juntament amb els antics seminaristes de la parròquia i amb altres feligresos d'arreu.